Inesperat

L'altra dia passejant pel Massís de les Gavarres (Girona) vaig topar amb una comunitat inesperada: es tracta d'un Llorerar (Laurus nobilis). El fons d'una riera (la riera de Fitor) era curull d'aquests arbres que normalment es troben més solitaris i que aquí formaven un autèntic bosc en galeria, enmig d'avellaners (Corillus avellana), cirerers (Prunus avium), freixes de fulla estreta (Fraxius angustifolia) i algun boix grèvol (Ilex aquifolium). Ja sé que no és una raresa, però vès, no deixa de ser curiós...

I don't know

No tinc ni idea de quin animal són! Aquest desembre, sobre Setcases, hi havia molts Quimus balloseris L. subesp. frikinae. Ventura són les petjades d'un exemplar hivernant.

L'emprempta de l'assassí

Sempre és impactant ser testimoni del dramatisme d'un arbre mort, però ho és més si es tracta d'un gatell (?) (Salix cinerea) jove, enmig de la verdor ufanosa del bosc de ribera primaveral de l'Onyar (Girona), i sobretot si "l'assassí" deixa la seva marca sedosa personal (probablement alguna mena d'oruga o d'aràcnid; els que hi enteneu, a veure si ens rebel·leu el misteri - pitgeu sobre la foto per veure-ho millor).

Allau al Cadí

A cota 1.800-1.900 m i en una llargada de bastants centenars de metres, vam veure aquest allau d'enguany, que fou capaç de trinxar una quantitat espectacular de biomassa de pi roig i pi negre. Increïble!. A sota de troncs de més de 30-40 cm de diàmetre, branques, etc. encara hi havia neu. Únicament van sobreviure alguns pins joves, els més elàstics. Brutal!