Festí

Centenars de gavines vulgars (Larus ridibundus), o "d'hivern", com es coneixen a les Balears, remunten el riu Besòs cada matí per alimentar-se. Troben, en l'emissari d'una Depuradora, la taula ben parada. Elles només han de parar-se, vestir-se el pitet negre del cap (només a partir de Setmana Santa) i servir-se a discreció.

Falzia

Ai, me n’havia oblidat, Asplenium trichomanes. En català, “falzia roja”, una falguera força comú d’escletxes i zones ombrejades de parets.
En la imatge, sobre calcàries juràssiques de la Serra de Tramuntana (Mallorca).
És la planta que dona nom al blog, de moment.

Seguint amb la línia crítica dels ecologistes radicals, iniciada sutilment en l’entrada anterior, aquesta imatge reflexa el intent constant i sense descans per part d’alguns tècnics o educadors, de convertir als pobres i indefensos usuaris dels espais naturals, en autèntics deficients mentals (sic). No fa falta dir, que això va en relació a les linies bilingues de la part inferior del panell.

Unreal real

De la mateixa manera que un joc informàtic dels anomenats "subjectius" (Unreal, Call of Duty, Counter Strike, ...) -per mi, els més interessants i divertits-, aquesta imatge plasma la "perra vida" d'un moix assilvestrat (en castellà, gato cimarrón), jugant una partida, en un terreny on es fa una gestió de la fauna predadora. Totalment necessària i justificada, per molt que diguin els Cat Friends .
Al joc, els protagonistes són els Warrior Cats (n'hi ha molts, ben repartits i organitzats). I l'actor principal és en Dark JY/7 WC. Tu mateix dirigeixes els seus moviments amb els botons de control direccionals i d'atac.
En aquest cas, aquest felí controlat pel joystick no té set vides sino només una, ja que aquestes gàbies de control no perdonen. L'objectiu d'aquesta fase (de les darreres del joc) és aconseguir arribar a la zona enemiga (al joc, Cube - Cage ·3·) , capturar el tros de sobrassada (al joc de la PS2 és diria Cápsulas de fluido de neón de recarga láser o algo així), sortir a camp neutral, ingerir-lo i tornar a la base, informant als altres moixos (recordem Warrior Cats) de la posició en coordenades i status de la zona hostil.
Els gats ja saben que en terreny vedat no són ben rebuts: són una espècie introduïda i invasora, que depreda sobre espècies d'animals, tant protegides com caçables (perdiu, conill, etc.). Per tant, tenen l'animadversió de caçadors (al joc serien Hunter robots) i de conservacionistes (al joc Ornito-botanicos Alfa), ambdós impossibles d'eliminar sense trucar el joc. Per altra banda, tenen uns aliats, els de la Protectora d'animals (al joc Deep Protectors Eagles): el seu líder és el Sr. J. Muir de la Deep Ecologist (Si una guerra de razas estallase entre animales salvajes y sus amos humanos, yo estaría tentado a quedarme del lado de los osos).
Aquest triangle de forces està en lluites constants a tots els nivells. Enmig de tots, el WC lluiten per sobreviuré sense caure a les trampes de control de predadors repartides pel territori adquirit amb la connivència dels PE i d'alguna padrineta que els hi dona llet amb galetes (al joc, encara sense traducció).
Normalment, els WC, com és le cas del Dark JY/7 WC, quan son capturats entren en un estat de mal de cap molt fort que dura pocs segons, després ja no recorden res. Potser la seva darrera imatge a la retina és una pedra que s'atura. La pedra és roja i té restes de pèl en una cara.
Visca el control de predadors, sempre que respeti martes, genetes i mostels.

Petjades

Hom mai no sol ser consient de tot el que pot revel·lar una petita bassa de fons argilòs: Si ens hi fixem podem veure una petjada d'ocell (part superior dreta) i, a la part central, del que probablament sigui un esquirol (Sciurus vulgaris). En el tronc d'un arbre just al costat de la bassa, les marques d'un porc seglar (Sus scrofa) refrengant-s'hi eren més que evidents. Sense haber-los vist, sabem que hi són!

Esbart de coloms

91 coloms! Increïble. No hagués dit mai que en aquest tram de línia de baixa tensió, hi poguessin haver tants “bichos”. Senzillament és contar-los (57+20+14). Això és com els ramats d’ovelles, sempre sembla que n’hi hagin menys de les que hi ha.

A darrera hora del dia, aquest esbart de coloms derivats del roquer (Columba livia) anaven d’un cantó a l’altre del Pla. Són coloms mig domèstics, mig salvatges, alguns fins i tot missatgers, totalment sedentaris i abundants.

A sota, i posats a contar, uns 14 o 15 ametllers (Prunus amygdalis) i la teulada d'una caseta d'eines.

Asplenium

Hola, entrant en aquest filó del món dels blogs, inicio o iniciem (encara no es segur) aquest diari de bitàcora (no se sap exactament quina persona o persones ho faran?), el nucli temàtic del qual, és el de transmetre petites microescenes (sense excessiva importància de fons), extretes d'informacions, vivències, experiències, observacions, anècdotes, etc., gairebé sempre amb una documentació gràfica complementària.

D'on vindran totes aquestes coses? Doncs del treball de camp, entenent aquest com una actitud global i permanent. És a dir, mitjançant quatre línies i una imatge, expressar tot allò que és capaç d'acaparar en una cent vint-i-cinquena part de segon, el mirall d'una reflex.

Desconeixent quina pot ser la vida d'un blog així (10 hores? 10 mesos?). Ignorant a qui pot interessar. Sense saber gairebé res, avui comença això, amb l'ànim que sigui un quadern viu i amb una actitud plenament desenfadada.